Alba Bou Jordà és la nova alcaldessa del Prat de Llobregat. Amb 18 anys de trajectòria, a l’Ajuntament del Prat ha ostentat càrrecs a les àrees d’urbanisme, habitatge i medi ambient. Des del passat dijous ha agafat el relleu a Lluís Mijoler Martínez i esdevé la quarta persona en ostentar aquest càrrec durant la recuperació de la democràcia i la primera dona.
Com han anat aquests primers dies com a alcaldessa?
Bé, aquests primers dies, bàsicament, l’únic que estem fent és reorganitzar una miqueta l’agenda de l’alcaldia, perquè, com sabeu, no hi haurà grans canvis. Però en qualsevol cas l’Ajuntament no ha parat ni un minut, i, per tant, els canvis tampoc no són massa rellevants de moment.
Vostè és la primera dona alcaldessa del Prat. Com ho entoma?
Sincerament és un pes, és un pes en positiu. Sempre hi ha una primera vegada. Per a mi és una responsabilitat i un orgull immens ser la primera. Hi ha moltes persones que sempre ens diuen pel carrer “ja era hora” o “anem tard”. És probable que anem tard perquè fa molt de temps i portem una trajectòria democràtica important. Veurem, en els mesos que vindran, si dono la talla, com se sol dir, però insisteixo que jo crec que ja era hora. Efectivament, estic molt d’acord amb moltes companyes que ens han dit que ja era hora i que probablement és diferent el lideratge d’una dona que el d’un home. Jo considero que sí, però efectivament això s’ha de veure en els propers mesos. En qualsevol cas és un orgull immens, molta responsabilitat, insisteixo, espero estar a l’alçada.
“És un orgull immens ser la primera alcaldessa de la ciutat. Espero estar a l’alçada”
Com van les relacions que hi ha amb el seu soci a l’Ajuntament, el PSC?
Hi ha unes molt bones relacions polítiques que ens han permès tenir un projecte molt continuista en les últimes legislatures que s’amaneix amb una relació de confiança personal entre nosaltres. Ja fa molt de temps que compartim molts punts de vista, no sempre els mateixos, però les línies mestres de la nostra governabilitat estan molt clares. No hi haurà grans sorpreses en aquests propers mesos de mandat. I em sembla que amb el Partit dels Socialistes hi ha una confiança rotunda, una confiança molt suficient. Compartim no només els projectes que ja hem acordat via PAM, sinó que també compartim una estratègia a llarg termini que ens permet visualitzar aquest futur de la ciutat a anys vista. Això jo crec que per a nosaltres és una immensa sort. Hi ha molts municipis que, amb els canvis de govern i canvis de color polític, han hagut de reestructurar aquestes prioritats. Nosaltres tenim la immensa sort de, des de fa molt de temps, poder veure aquesta estratègia, aquest futur de la ciutat a llarg termini. Diria que això és una petita joia a preservar. Crec que és el millor per a la ciutat.
Aquest relleu implicarà canvis en l’estructura de l’Ajuntament i en el cartipàs. Se sap quins seran?
No encara, perquè aquesta setmana estem compartint amb els companys socialistes aquesta nova proposta de Cartipàs. Tampoc hi haurà massa canvis. Evidentment, a les responsabilitats que jo ostentava a l’àrea d’Urbanisme i Habitatge hi haurà d’haver alguna persona que em rellevi. Com que no tenim massa oportunitats de fer modificacions de cartipàs, sempre hi ha alguna altra àrea que, si poguéssim canviar, ajustar-la, doncs hi estem oberts, i per això obrim aquestes converses amb els companys de govern per fer les petitíssimes adaptacions que siguin necessàries. Però no hi haurà grans modificacions perquè no hi ha hagut unes eleccions que hagin modificat aquest equilibri entre els socis de govern. En qualsevol cas, les primeres persones que ho hauran de saber seran primer els afectats i afectades.
El que sí que se sap és que, amb la marxa de Mijoler, entrarà la que era número 10 per la candidatura del Prat en Comú que és Maria Francisca Barriga.
Sí, ella entrarà de nova regidora per part del nostre grup municipal al ple del mes de febrer. Sobre si tindrà o no responsabilitats, serà ella serà la primera persona en saber-ho i vosaltres sereu els segons.
En el seu primer discurs com a alcaldessa va agrair la tasca dels seus predecessors, Lluís Tejedor i Lluís Mijoler. Què ha après d’aquestes dues figures per ser alcaldessa ara?
Amb l’alcalde Tejedor vaig créixer políticament amb la meva militància, en el que aleshores era Iniciativa, on el gran referent era ell. També vaig entrar de regidora amb Tejedor com a líder d’aquest grup municipal i com a líder d’aquest ajuntament, i vaig aprendre les coses molt bones que ell tenia de fer equip, cohesió de grup. Això de que l’ajuntament i la ciutat són una obra col·lectiva li he sentit a dir moltes vegades a l’alcalde Tejedor. D’ell vaig aprendre que les decisions importants no es prenen ràpid ni a soles en un despatx. Quan parlem que és una obra col·lectiva, parlem de la gran implicació de moltes persones, no només a l’Ajuntament, com a màquina que fa funcionar la ciutat, sinó també en les decisions que afecten a molta ciutadania, que no només tenen a veure amb allò que passa en despatxos com aquest. I aquí és on les persones que treballen a l’Ajuntament i les persones que treballen altruísticament a les entitats, en els col·lectius formals o no, tenen una importància imprescindible en el funcionament social de les ciutats. Això és una cosa que vaig aprendre de l’alcalde Tejedor.
“De Tejedor vaig aprendre que les decisions importants no es prenen ràpid ni a soles. Quan parlem d’una obra col·lectiva, parlem de la gran implicació de moltes persones, no només l’Ajuntament”
I de l’alcalde Mijoler també moltíssimes coses. És veritat que el temps en què hem pogut fer feina junts ha sigut molt més reduït, però també és veritat que la intensitat dels aprenentatges que ens va donar la pandèmia va ser especial. Del ‘Mijo’, si se’m permet, perquè el considero un amic meu, en vaig aprendre que quan tens una passió i quan tens una idea se’t fica al cap i per més voltes que hi donis sempre hi veus coses positives, home, ell és una persona que és tot passió i que, com es diu en castellà, “quien la sigue la consigue”.
Com serà el lideratge d’Alba Bou al capdavant de l’alcaldia?
Avui és difícil de dir, això… S’ha de fer camí, ja ho anirem veient, però jo crec molt en aquest esperit de construcció col·lectiva, jo tinc el meu punt de vista, però és molt necessari escoltar. En aquest Ajuntament hi ha persones que fa molt de temps que hi treballen, que se l’estimen, que només li volen el millor, i per tant jo aquests primers dies i setmanes me l’estic plantejant de trobades, petites trobades, amb algunes persones que jo crec que són clau, que són referents i que m’interessa saber-ne l’opinió, a vegades per seguir-la i a vegades per contrastar-la. I també a l’oposició hi ha algunes persones o alguns grups polítics que ideològicament diferim moltíssim o pràcticament en tot, però això no vol dir que la seva opinió no sigui mereixedora de ser escoltada. I per tant, el que a mi m’agradaria és aquesta manera de prendre decisions comptant amb molta gent i després la responsabilitat de qui seu en aquest despatx i de qui ostenta l’alcaldia és la de prendre l’última decisió. Intentaré que sigui un mandat molt poc autoritari, per dir-ho així..
Com abordarà com a alcaldessa el repte de l’habitatge?
Quan vaig rebre la responsabilitat de portar la cartera d’habitatge, li vaig demanar en aquell moment a l’alcalde Tejedor que em deixés fer algunes coses, algunes petites proves, que eren conveniar decisions amb les grans institucions. Evidentment, l’Ajuntament té la seva participació, però la Generalitat de Catalunya està en primera instància, i hem de comptar amb la seva implicació. I ara tenim una Generalitat molt posada en això. El president Illa ha posat sobre la taula aquest tema i ens hem de pujar al carro. Quan diem que els ajuntaments no ho podem fer sols, és literalment això. Als ajuntaments podem esforçar-nos-hi molt, podem posar molts recursos humans, molta innovació en la matèria d’habitatge, però igualment hem de ser honestes i dir a la nostra ciutadania que per més que es faci, per més que fem el màxim, aquest problema és tan tangencial a tot el país, a tot l’estat… de fet tot el sud d’Europa està afectat per la mateixa tragèdia, perquè ho hem de plantejar així. Per molt que l’Ajuntament faci el màxim que pugui fer, hi haurà moltes famílies que no veuran millorades les seves condicions de vida. I quan jo plantejo això com un repte, que és molt estratègic per a totes les ciutats, és justament perquè per a mi ara és el factor de desigualtat més important per a totes les famílies. I per tant, ha de ser la prioritat de totes les ciutats, ho serà de la nostra, sent conscients que això ho fem convenient amb la Generalitat de Catalunya, amb el Consorci Metropolità de l’Habitatge, amb el sector privat també, de la mateixa manera que ja ho hem fet a l’ARE Sud. Ho hem de continuar fent amb el sector privat perquè és un dels agents imprescindibles perquè ens ajudin en aquest camí. Per tant, el nostre compromís és no defallir i insistir, insistir, insistir amb tothom que calgui, intentar que el màxim nombre de famílies es puguin beneficiar de les polítiques públiques d’habitatge, que no passen només per la construcció d’habitatge públic i de lloguer assequible, sinó que passen per moltes altres polítiques públiques. que centralitzades en Prat Espais en els últims anys ja ens han anat fent veure la llum.
Pel que fa a l’Eixample Nord, el sector Seda Paperera, en quin punt es troba el seu desenvolupament?
Aquest mandat encara no veurem l’inici d’obres ni les primeres màquines. Ara estem en el punt on volíem estar, que és que tenim el nostre planejament urbanístic aprovat, que justament incideix en que el màxim número possible d’habitatges sigui públic i de lloguer, i això és el que passarà exactament en el nostre Eixample Nord, i de fet és el primer a Catalunya que s’aprova amb aquests condicionants de més del 45 % d’habitatge públic. Per tant, jo crec que hem d’estar molt orgulloses perquè a mig i llarg termini la nostra proposta de política pública d’habitatge tindrà aquests condicionants. El que veurem en aquesta segona part del mandat actual passarà només en els despatxos. S’aniran aprovant, encara no la parcel·lació, però en qualsevol cas els afectats ja aniran tenint informacions. Hi ha molts veïns que ja s’estan apropant per conèixer en detall algunes afectacions que tindran i, per tant, obrirem en els propers mesos una petita oficina d’atenció a aquestes persones, tant les que són propietàries com les empreses que encara hi tenen activitat. I, per tant, anirem resolent aquests dubtes i ens plantarem a finals de mandat amb tots els papers fets, de manera que als inicis del següent mandat les obres d’urbanització ja es podran començar a anar aprovant.
“Obrirem en els propers mesos una petita oficina d’atenció al veïnat del sector Seda-Paperera”
Quan veurà la gent del Prat que forma part de la comunitat d’energia local que comencen a consumir aquesta energia que és més neta, que és local i que és també més barata?
Això ja està passant. Ara mateix tenim quatre escoles que ja estan connectades amb Energia del Prat. La primera, que va ser la prova pilot, a l’entorn de l’Escola Charles Darwin, ja està funcionant. Per tant, les persones que en el seu dia van manifestar interès per participar-hi, avui ja estan rebent les primeres factures amb aquesta Energia del Prat i, per tant, això ja és una realitat avui. És veritat que ha estat tot més lent del que originalment pensàvem. Jo sempre dic que ser el primer té aquests riscos. Quan tu puges a un projecte que és replicat d’algun altre municipi, és més senzill. Aquí vam ser originals des del primer minut i, efectivament, estem lluitant contra els oligopolis que tenien el mercat absolutament copat, i el que estem fent és entrar des d’una empresa mixta a formar part d’aquest mercat. Ara això ja és una realitat. A poc a poc comencem a connectar altres teulades. En els propers mesos seran més escoles, seran també les d’aquí al darrere de la teulada de l’església de Sant Pere i Sant Pau. Per tant, a poc a poc, cada cop més ciutadans i ciutadanes a través d’aquesta empresa municipal podran veure com ja estan consumint una energia més democràtica, més neta i més justa, sobretot pensant en desconnectar-nos dels grans poders energètics que durant tants anys ens han tingut a tots els ciutadans i ciutadanes del Prat retinguts amb els seus esquemes de governabilitat d’una empresa energètica.
Vinculat amb això hi ha tot el projecte de mobilitat sostenible amb aquesta flota de vehicles elèctrics que va posar en marxa l’Ajuntament. Què podem esperar dels propers dos anys i en aquest sentit?
Jo diria que encara estem en un moment gairebé d’implantació. És veritat que si us hi fixeu, pels carrers cada cop es veuen, sobretot els caps de setmana i les tardes, més persones usuàries d’aquest servei. La mobilitat a les ciutats metropolitanes serà també un altre gran repte de futur perquè canviarà el dia a dia de moltes persones i el que hem volgut fer nosaltres amb aquest projecte és posar una alternativa abans que això sigui una realitat a tot arreu. Posar una alternativa fent que aquesta flota que habitualment fan servir les persones que treballem a l’Ajuntament la pugui fer servir també qualsevol persona del Prat que hagi de fer desplaçaments. Jo diria que a això no hem de buscar-li resultats òptims en quatre dies i, per tant, quan haguem complert un any o dos anys podrem treure les primeres conclusions, i ho podrem anar adaptant. Jo diria que aquesta flota està cridada a consolidar-se i com més gent la vagi coneixent i vagi fent usuària, el boca a orella farà la seva feina.
Un altre dels reptes, tornant al discurs que va fer l’altre dia, era l’infrafinançament dels ajuntaments. En aquest sentit, què farà vostè de diferent?
Això és una cosa que només es pot aconseguir amb la governança política. Jo diria que el 100 % dels ajuntaments del país estem units en aquest debat. Hem d’utilitzar les institucions supramunicipals per arribar a acords. Quan nosaltres plantegem que els ajuntaments d’arreu estan infrafinançats, justament és perquè sabem que nosaltres estem finançant molts d’aquells serveis públics que estem servint nosaltres, que estem dotant. El que no estem plantejant és portar el govern de la Generalitat o el govern de l’Estat a la bancarrota. La participació del Partit Socialista i de la coalició de Sumar en aquest govern d’esquerres progressista no va en contra, al revés, jo diria que va a favor d’aquest correcte finançament dels governs locals i dels ajuntaments, i, per tant, serà a través de la Federació de Municipis de Catalunya i de la Federació de Municipis i Províncies d’Espanya que s’haurà de continuar fent aquesta feina política. A poc a poc es van recollint fruits, el finançament dels ajuntaments va millorant amb la participació dels ingressos de l’Estat, el que passa és que, evidentment, no és mai suficient. Per tant, és una carrera a mig i llarg termini.
L’últim repte que vostè assenyalava l’altre dia és l’equilibri territorial i l’amenaça de les infraestructures. De fet, textualment va dir que no se’ns pot demanar més. Quina serà la seva posició respecte a l’aeroport del Prat? En les properes setmanes es podria saber alguna cosa de les conclusions d’aquesta taula tècnica que va tornar a convocar el president Salvador Illa.
És fàcil saber quin és el posicionament, en primer lloc, de l’alcaldessa, i després de l’equip de govern. La nostra posició és que ens ho hauran d’explicar molt i molt bé, els arguments hauran de ser molt sòlids per convèncer-nos que no hi ha una altra alternativa a l’ampliació de la tercera pista. Per tant, el que estem fent ara és esperar aquest estudi, en el qual, torno a aixecar el dit, ningú ens va convidar. Jo continuo pensant que la participació dels governs locals en qualsevol proposta territorial és imprescindible. Ja la vam reclamar en el seu moment, es va considerar que no era convenient que els ajuntaments hi participéssim, jo crec que va ser un error, però en qualsevol cas, quan tinguem aquesta proposta sobre la taula, hi farem la tramitació, no sabem exactament ara quina serà, però els nostres arguments són solvents, són arguments que no només són polítics, sinó també tècnics. Avui encara hi ha pactes d’aquell Pla Delta signat el 94 que no s’han complert i que nosaltres continuarem exigint el seu compliment. Jo crec que serà impossible que aquests arguments que tenim es puguin rebatre. Haurem d’estudiar també molt detingudament, primer, quina és la proposta, i segon, quina és la tramitació que es vol tirar endavant, però jo no descarto que la proposta que ens arribi sigui la que no és imprescindible un allargament de pistes i, per tant, una afectació territorial, sinó que hi ha altres maneres, altres mecanismes que afecten exclusivament l’operativa interna del funcionament de l’aeroport per permetre que hi hagi un número de vols que s’incrementi, cosa en la qual nosaltres també tenim una opinió com a model turístic i model de desenvolupament i creixement econòmic, però que, en qualsevol cas, no se circumscriurien únicament al desenvolupament físic de la infraestructura aeroportuària.
“La participació dels governs locals és imprescindible en qualsevol proposta territorial. Encara hi ha pactes del Pla Delta que no s’han complert”
Creu que ajuda el fet que Lluís Mijoler precisament estigui com a diputat del Parlament?
No en tinc cap dubte. De fet, per a nosaltres és una peça clau, perquè té una solvència política i porta durant sis anys fent amb molt d’encert aquesta feina de coordinar esforços i arguments polítics i tècnics per argumentar que l’ampliació de l’aeroport no només no és necessària, sinó que seria un gravíssim error per al futur estratègic del país.
En el seu discurs d’investidura no va fer cap menció explícita al feminisme. Per què?
Aquest és un debat que vam fer internament. Si una alcaldessa ha de posar en valor que és alcaldessa. Jo crec que sí, és a dir, el fet que jo sigui una dona crec que és una cosa que és evident, però jo crec que hem de reivindicar que les dones, en els últims 20 – 25 anys, hem trencat moltes barreres que no se’ns suposava que podríem trencar. Però no és suficient. Aquest Ajuntament històricament ha tingut un compromís amb la lluita feminista i pels drets de les dones i contra la desigualtat. En la darrera etapa, també des de l’alcaldia, tot i que protagonitzada per un home, que era el Lluís Mijoler, li vam donar també molta potència i d’aquest carro no ens en baixarem. Per tant, que ningú pensi que el fet que jo no ho explicités en el meu discurs d’investidura això no serà un compromís meu, en absolut. Vam considerar que era tan evident que potser no convenia col·locar-ho, però evidentment el compromís per la lluita feminista, pel manteniment d’aquesta regidoria i la importància estratègica i política d’aquesta regidoria és incontestable i jo diria que no seré jo i no serà el nostre partit polític i no serà aquesta coalició de govern la que faci passes enrere perquè el context social i polític de les dones és, lamentablement, cada cop més advers, cada cop ens hem de justificar més i, per tant, aquí continuarem tenint un aliat en aquest Ajuntament i també en aquesta alcaldessa.
Quin balanç fa de la feina feta fins ara en el present mandat?
No em facis posar nota, però tenim una eina que és la del compliment del PAM, que permet a qualsevol persona fer una lectura fàcil i ràpida del nivell de compliment dels projectes estratègics. La meva sensació és que hem fet moltíssima feina, que aquells compromisos estratègics estan arribant en el moment adequat, és a dir, que el calendari que ens plantejàvem a principis de legislatura s’està complint. Hem passat un projecte de pressupostos complex i per tant jo diria que aquesta és també una de les voluntats de l’equip de govern, que el pressupost pugui fer realitat aquells compromisos del PAM. I per tant no hi ha cap dels projectes que ens hagi de preocupar en excés perquè el seu nivell de compliment no sigui l’adequat.
El seu nomenament implica que serà candidata del Prat en Comú a les eleccions municipals del 2027?
No, no, en cap cas. El meu nomenament implica que m’encarregaré d’aquesta alcaldia si tot va bé fins al final de legislatura i que els partits polítics, el nostre també, faran el seu procés d’elecció de candidats en el moment adequat i oportú. Això no implica res, ni una cosa ni l’altra.
