A les eleccions municipals del Prat de l’any 2019 es van registrar 29.772 vots, dels quals 147 van ser blancs. A més, hi va haver 83 vots nuls, que no es van sumar al total. Com influeixen, a l’hora de fer el recompte i la distribució de regidors i regidores, els vots blancs i els vots nuls?
Vots blancs
Normalment, el vot blanc es fa per mostrar que no es vol donar el vot a cap dels partits que es presenten. Per votar en blanc cal ficar el sobre a l’urna, però buida, sense cap papereta a dins.
Els vots blancs es comptabilitzen i, per tant, influeixen en la distribució de regidories. Com més n’hi hagi, més difícil serà per als partits arribar al 5 % de vots, llindar mínim per obtenir representació. Per tant, a nivell matemàtic, els vots blancs afavoreixen als partits més votats i perjudiquen als més petits.
Vots nuls
El vot nul es fa, si és intencionat i no accidental, per mostrar descontentament. Ara bé, a efectes pràctics, té el mateix valor que l’abstenció, és a dir, no influeix ni en els resultats finals ni en la distribució de regidories.
Segons la llei electoral, els vots nuls són aquells que s’emeten en sobres o paperetes diferents del model oficial, les paperetes sense sobre, els que s’emeten en sobres alterats, les paperetes en què s’hagués modificat el nom dels candidats o candidates, alterat el seu ordre de col·locació, així com aquelles en què s’hagués introduït qualsevol llegenda o expressió, o produït qualsevol altra alteració.
Fórmula D’Hondt
El sistema electoral és proporcional, és a dir, com més vots, més representants. El sistema de càlcul que s’aplica és la fórmula D’Hondt, que consisteix a dividir els vots que ha obtingut cada partit pels nombres naturals (1, 2, 3, 4…) fins al nombre de regidors que està en joc. Finalment, els regidors s’atribueixen a les candidatures amb les xifres més altes, de més a menys fins a arribar als 25 que s’han d’assignar en el cas del Prat. Cal tenir en compte que només entren en aquesta fórmula els partits que hagin superat el 5 % dels vots totals, la resta queden descartats.
Com es tria l’alcalde?
L’alcalde no ha de ser necessàriament el cap de llista del partit més votat. El 17 de juny es farà un ple municipal extraordinari en què els 25 regidors i regidores escollits votaran el cap de llista que prefereixin com a alcalde. Serà alcalde qui aconsegueixi majoria absoluta, és a dir, el suport de la meitat més un dels regidors i regidores del ple. Si cap candidat ho aconsegueix, ni amb els vots del seu partit ni pactant amb altres, es proclamarà alcalde el candidat del partit guanyador de les eleccions.
