El ple municipal de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha aprovat, amb la unanimitat de tots els grups polítics (PSC, ERC, Cs, Podemos i En Comú), tornar a reclamar a la Generalitat una resposta respecte al canvi del límit territorial amb el Prat a fi que els terrenys on es troba el centre comercial Splau i l’estadi del RCD Espanyol, a l’altra banda del riu Llobregat, passin a pertànyer al municipi cornellanenc. L’Ajuntament de Cornellà assegura que fa anys que espera un posicionament de la Generalitat i avisa que, si continua sense rebre resposta, portarà la qüestió als tribunals de justícia.
Mireu el vídeo del ple municipal de Cornellà on es tracta el tema (minut 53).
El municipi veí considera perjudicial per als seus interessos que l’Splau i part de l’estadi estiguin en terme municipal del Prat, ajuntament que en rep els impostos, però que, en canvi, Cornellà s’hagi de fer càrrec de gestionar la mobilitat, seguretat i neteja viària de la zona.
Origen històric del conflicte
Aquests terrenys, d’unes 50 hectàrees i coneguts com la plana del Galet, eren fins als anys 70 del segle passat una zona que el riu Llobregat inundava periòdicament cada any perquè hi havia un meandre, conegut com la Marrada, que facilitava que el riu es desbordés.
Per evitar les inundacions es va eliminar el meandre i la llera del riu va esdevenir rectilínia. L’antic llit del Llobregat, la Marrada, es va dessecar. Després, en paral·lel al nou curs fluvial, es va construir el Cinturó Litoral (actual autovia A-2), de manera que entre la plana del Galet i la resta del terme municipal pratenc s’hi va aixecar una important barrera física. Posteriorment s’hi van contruir el centre comercial Splau, totalment en terme municipal del Prat, i l’estadi del RCD Espanyol, repartit entre els termes del Prat i Cornellà, justament damunt de l’antic meandre.
El que reclama Cornellà és que el riu torni a ser qui marqui el límit entre tots dos municipis, i no l’antiga llera del Llobregat, desviada fa 50 anys.
Motivació econòmica
Darrere de la petició de Cornellà hi ha una motivació econòmica. L’impost d’activitats econòmiques que genera l’activitat esportiva i la botiga de l’Espanyol se l’endu Cornellà, ja que la seu social del club periquito és a Cornellà. En canvi, l’impost de béns immobles (IBI) es reparteix entre el Prat i Cornellà, ja que l’estadi té una part a cada muncipi. El Prat també s’endú els impostos de les botigues del centre comercial Splau.
L’Ajuntament del Prat és contrari a canviar la delimitació territorial amb Cornellà, argumentant que no es poden canviar els límits cada cop que es desvia el riu. De fet, el 2004 es va desplaçar el curs del Llobregat 2,5 km cap al sud per permetre l’ampliació del port i això no va suposar que el Prat perdès una cinquena part del seu terme municipal en favor de Barcelona. El territori entre l’actual curs final del riu i l’anterior segueix pertanyent al Prat i és un potent sector econòmic (Zona d’Activitats Logístiques, moll Prat, polígon industrial Pratenc, depuradora i dessalinitzadora metropolitana, etc).
