El celler pratenc Cal Pere Tarrida ha rebut recentment el premi Vinari a la Millor Vermuteria de Catalunya de 2026. El magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio n’ha parlat amb els responsables de  l’establiment, Jofre i Jordina Tarrida. Podeu escoltar l’entrevista tot seguit o bé llegir-ne un extracte a continuació. Què suposa per a vosaltres aquest premi?Jordina: Ens fa especial il·lusió perquè és un premi per votació popular. Ens anima a continuar fent la feina que venim fent. Us van votar més de 4.500 persones!Jordina: Sí, quan ho vaig veure vaig quedar bastant esglaiada, no m’esperava que haguéssim rebut tants vots de la gent.Jofre: Vam tenir un 48 % dels vots d’entre els 5 finalistes. Al Prat ja sou una referència, però això us consolida a nivell català. La vostra clientela també ve de fora de la ciutat?Jofre: Tenim una clientela molt variada, del Prat i de fora.Jordina: També ens ve gent que ens vol conèixer, perquè els ho han recomanat, o han llegit en articles o a les xarxes socials. Venen sobretot per les anxoves i el vermut, que es la nostra especialitat. I també pel celler. Quan els l’ensenyem, la gent es queda molt sorpresa.Jofre: Al celler tenim 500 metres quadrats de vins. Quan baixen, al·lucinen. El celler li ensenyeu a tothom qui ho demana?Jordina: Sí, sempre que hi hagi poca gent, perquè hem de baixar nosaltres acompanyant al client, ja que hi ha ampolles delicades...Jofre: El celler forma part de la botiga. Allà hi ha poca llum, poc soroll i una temperatura constant durant tot l’any, només varia entre un grau i mig en sis mesos, que és molt poc. Hi ha un pou, que li dona un 75 % d’humitat a l’ambient. Tenim deshumidificadors, que eviten que la humitat superi aquest percentatge.Jordina: El celler el vam fer als anys 80. Quantes referències de vins teniu ara mateix a la botiga?Jofre: Entre vins, destil·lats i caves, entre 3.300 i 3.400. Per què en teniu tantes? La gent demana tanta varietat, tan coneix el món del vi?Jofre: En tenim tantes perquè portem 102 anys  de negoci. Mica en mica vas adquirint productes, augmentant la varietat, i al final tens una quantitat immensa. Quina és l’ampolla més especial per a vosaltres?Jofre: Tenim cinc ampolles de l’any 1924.Jordina: Tenim moltes de col·lecció, d’anys enrere. Hi ha gent que ens les demana perquè tenen un valor sentimental, o perquè volen celebrar un aniversari o alguna data especial.Jofre: O de l’any que van néixer, per exemple.Jordina: Però també tenim clientela que ens ve a buscar anyades concretes, perquè els agrada aquella collita, o els vins antics. Si entra a la botiga algú que no entén de vins, com l’ateneu?Jofre: Normalment li preguntem si el vol blanc o negre, quin preu vol gastar-se, amb quin menjar se’l beuran... Això del vi blanc per al peixi el negre per a la carn, ha passat ja a la història?Jofre: Jo penso que sí, per a mi és una llegenda. Hi ha vins blancs amb criança que poden anar molt bé amb la carn. I hi ha vins negres joves, molt suaus, que poden anar molt bé amb el peix. Quines són les diferències entre criança, reserva i gran reserva?Jofre: El temps que ha passat en barrica i en ampolla. El criança són 12 i 12 anys; el reserva 24 i 36; i el gran reserva 36 i 48, diria. Quins horaris teniu d’obertura de la botiga?Jordina: Els dies de cada dia, de dos quarts de nou del dematí fins a les tres, i després de les cinc fins a dos quarts de nou del vespre. El dimarts a la tarda tenim tancat. I el dissabte i diumenge fins a les 3 de la tarda. Són molts hores, és una feina sacrificada.Jofre: Sí, però ho fem amb passió. Pensa que hem nascut en un celler i hem corregut entre botes. Teniu alguns plans de futur?Jordina: De moment, quedar-nos tal com estem. A més, som només el Jofre i jo,  no tenim gent que ens ajudi. Per què és tan especial el vermut Tarrida? Perquè hi ha molts altres establiments que també el serveixen.Jofre: Molt fàcil. Una bota de 12.500 litres, on estan totes les mares de fa més de 80 anys. Aquest és el secret. No hi ha un altre. És aquest.Jordina: I també la manera de servir-lo. Nosaltres tenim el nostre gotet, no hi afegim res, ni gel ni sifó. I de les anxoves, quin és el secret?Jordina: La matèria primera és el més important. I el temps de curació, i que estiguin ben netes, sense cap espineta ni pèl. De tota la vida que hem treballat amb el mateix proveïdor, que pesca tant al Mediterrani com al Cantàbric. I ens porta les peces més grans, per això tenen aquesta carnositat i aquest sabor tan únic. Amb el pescador tenim un tracte de mà, res per escrit. Això ja ve del nostre avi.Jofre: Les nostres anxoves les preparem a mà i són molt apreciades, perquè no són salades i no tenen espines. Les curem nosaltres artesanalment. Com porteu treballar junts, sent germans?Jofre: Crec que ens complementem, perquè som dos caràcters diferents. Tu, Jofre, també has rebut el reconeixement del Nas d’Or, un dels màxims reconeixements com a sommelier a nivell estatal. Això s’entrena?Jofre: No, no m’entreno. La pròpia feina fa que tinguis com un registre. També em documento, llegeixo. I sempre estic tastant, clar. També organitzeu tastos a la botiga, oi? Com ens hi podem apuntar?Jordina: Nosaltres enviem correus i quan arribem a les 50 inscripcions ja parem. Tastem cinc vins.Jofre: Jo ahir, per exemple, vaig estar al Penedès i a la meva taula en vam tastar uns 60. Isa Gonzalo Isla